pretengau

Català

Verb

pretengau

1. (col·loquial occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb pretendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ten·gau (3)
• Anagrames: pareguent, pertangué

Català antic

Verb

pretengau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de pretendre

Variants

• pretenats, pretenau, pretengueu