primaverenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾi.mə.βəˈɾɛŋ/
	balear /pɾi.mə.vəˈɾəŋk/, /pɾi.mə.vəˈɾɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /pɾi.ma.βeˈɾeŋ/
	valencià /pɾi.ma.veˈɾeŋk/, /pɾi.ma.βeˈɾeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De primavera i el sufix -enc, segle XX.

Adjectiu

primaverenc m. ‎(femení primaverenca, plural masculí primaverencs, plural femení primaverenques)

1. Corresponent o pertanyent a la primavera.

   «No he viscut a gust durant aquests dies. Només el teu amor / i la claredat d’aquest sol primaverenc han desemboirat la / meua ànima, corpresa en un ball de sentiments contraposats.» (Joan Pla, Mor una vida, es trenca un amor, pàg. 111, 1990)

Traduccions

 primaveral — vegeu primaveral

Sinònims

• primaveral, vernal

Miscel·lània

• Síl·labes: pri·ma·ve·renc (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot