promig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈmit͡ʃ/
	balear /pɾoˈmit͡ʃ/, /pɾuˈmit͡ʃ/
Occidental:	/pɾoˈmit͡ʃ/

• Rimes: -itʃ
• Etimologia: Del prefix pro- i mig, calc del castellà promedio, segle XIX.

Nom

promig m. ‎(plural promigs o promitjos)

1. (castellanisme) mitjana

   «El promig del rendiment podria ser superior al 4 per 100; advertint que per ésser remuneradora l'explotació, haurien de destil·lar-se unes 1.» (Marià Faura i Sans, La nacionalització de la benzina, 1917)

2. (castellanisme) mig

   «Venint dende 'l balcó, rápidament, fins lo promig del escenari.» (Carmel Navarro i Llombart [Constantí Llombart], Lo darrer agermanat, pàg. 35, Tipografía de F. Badía, Barcelona, 1883)

Compostos i expressions

• (castellanisme) en promig: de mitjana
• (castellanisme) promig anual: mitjana anual

Sinònims

• (mitjana) promedi (castellanisme), mitja (castellanisme)

Adjectiu

promig m. ‎(femení promitja, plural masculí promigs o promitjos, plural femení promitges)

1. (castellanisme) mitjà, estàndard

   «Amb un estat normal o promig de l'atmosfera la correspondència entre la pressió atmosfèrica i l'altitud ve donada per la taula següent.» (Eduard Fontserè, Meteorologia de l'excursionista, pàg. 90, Tipografia Emporium, Barcelona, 1962)

Sinònims

• prototípic

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·mig (2)
• Heterograma de 6 lletres (gimopr)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir