pruent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈen/
	balear /pɾuˈent/, /pɾuˈen/
Occidental:	nord-occidental /pɾuˈen/
	valencià /pɾuˈent/, /pɾuˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De pruir, segle XV.

Adjectiu

pruent m. ‎(femení pruenta, plural masculí pruents, plural femení pruentes)

1. Que pruu.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: picante ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pru·ent (2)
• Heterograma de 6 lletres (enprtu)
• Anagrama: punter

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC