puc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del català antic puix, del llatí vulgar *possiō, del tardà possō, del clàssic possum, formats en el procés de regularització del verb posse a potēre que va acabar en la forma *potēo sense reflex en català. L’alteració de puix es va produir per analogia amb el passat poc ‎(«poguí»), del llatí potuī.

Verb

puc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: cup ^(revers)

Català antic

Verb

puc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de poder

Variants

• puix, pusc