pudiva

Català

Verb

pudiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de pudir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de pudir.

Variants

• [1] pudia
• [2] pudia

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·di·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (adipuv)