quinque

Potser volíeu: quinqué

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkwiːŋ.kwɛ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *pénkʷe.

Numeral

quīnque

← IV	V		VI →
Cardinal: Ordinal:		quinque quintus

1. (cardinal) cinc, símbol V

Variants

• (llatí vulgar): *cinque

Descendents

• Aragonès: zinco, cinco
• Aromanès: tsintsi
• Castellà antic:
  • Castellà: cinco
    • Papiament: cincu
  • Extremeny: cincu
  • Judeocastellà: sinko
• Català antic: cinc, çinc, cinch
  • Català: cinc
• Cors: cinque, cinqui
• Dàlmata: cenc, čenc
• Francès antic: cinc
  • Francès mitjà: cinq
    • Francès: cinq
  • Normand: chînq (Jersey), chinq (Guernsey, continental), chin (continental)
  • Való: cénk
• Francoprovençal: cinq
• Friülà: cinc
• Italià: cinque
• Ladí: cinch
• Lígur: çinque
• Lleonès antic:
  • Asturià: cinco, cincu
  • Mirandès: cinco
• Llombard: cinch
• Meglenoromanès: ţinţi
• Napolità: cinquè
• Occità antic: cinc
  • Occità: cinc
• Piemontès: sinc
• Portuguès antic: cinco, cinque
  • Gallec: cinco
  • Portuguès: cinco
• Retoromànic: tschintg, tschentg
• Romanès: cinci
• Sard: chimbe
• Sicilià: cincu
• Vènet: sinque, zsinque