randa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈran.də/, occidental /ˈran.da/
• Rimes: -anda
• Etimologia: D’un germànic *rand ‎(«vora, cantell»), probablement gòtic llatinitzat *randa, del protogermànic *randō ‎(«vora»), segle XIV.

Nom

randa f. ‎(plural randes)

1. Punta ornamental feta amb fils.

   S'ha comprat una brusa amb unes randes als punys.

Derivats

• enrandar
• fil per randa

Miscel·lània

• Síl·labes: ran·da (2)
• Anagrames: daran, nadar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB