rascle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈras.kɫə/, occidental /ˈras.kɫe/
• Etimologia: De rasclar, segle XVI.

Nom

rascle m. ‎(plural rascles)

1. Instrument agrícola de fusta amb claus o pues per passar per damunt la terra.
2. (peixos, arcaisme) Forma alternativa de rascla.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rake ^(en)
• Castellà: rastrillo ^(es) m., rastra ^(es) f., rastro ^(es) m.
• Francès: herse ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ras·cle (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelrs)
• Anagrames: Carles, clares, esclar, lacres, lacrés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• rascle. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.