re

Potser volíeu: re-, ré-, RE, Re

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈre/
• Rimes: -e
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom) oriental /ˈrɛ/, occidental /ˈre/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Nom: de l'himne «ut queant laxis resonare fibris»
• Etimologia: Pronom: del llatí rem, acusatiu de rēs, segle XII. Usat inicialment com a cas oblic amb valor de complement, es va unificar aviat amb el cas recte canviant la pronúncia a la corresponent al nominatiu amb alguna vacil·lació.

Nom

re m. ‎(plural res)

1. Segona nota de l'escala musical.

Pronom

re

1. (col·loquial, central, nord-occidental) Forma alternativa de res.

Miscel·lània

• Anagrames: er ^(alfagrama), Er ^(revers)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reː/

Nom

rē

1. ablatiu singular de rēs