rebec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈβɛk/, occidental /reˈbɛk/
• Rimes: -ɛk
• Homòfon: rabec
• Etimologia: D'origen incert, segle XX.

Adjectiu

rebec m. ‎(femení rebeca, plural masculí rebecs, plural femení rebeques)

1. Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.

Sinònims

• repropi

Derivats

• rebequeria

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bec (2)
• Anagrama: crebe

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈɹiːbɛk/, /ˈɹɛbɛk/

Nom

rebec ‎(plural rebecs)

1. rabec

Vegeu també

• rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /ʁəˈbɛk/

Nom

rebec m. ‎(plural rebecs)

1. rabec

Vegeu també

• rebec. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].