recipiens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈkɪ.pɪ.ɛns/
• Etimologia: Del participi del verb recipiō.

Adjectiu

recipiēns m. f. n. ‎(genitiu recipientis)

1. recipient

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	recipiēns			recipientēs	recipientia
Vocatiu	recipiēns			recipientēs	recipientia
Acusatiu	recipientem	recipiēns		recipientēs	recipientia
Genitiu	recipientis			recipientium
Datiu	recipientī			recipientibus
Ablatiu	recipientī			recipientibus