rectos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (cultisme) /ˈrek.tos/

Nom

rectos m. pl.

1. Forma plural de recto.

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·tos (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceorst)
• Anagrames: cortès, Cortès, cortés, coster, escrot, sector, torces, torcés, tresco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈrek.tos/, meridional /ˈrek.toh/

Americà: alt /ˈrek.t(o)s/, baix /ˈrek.toh/, austral /ˈrek.tos/

• Rimes: -ektos

Adjectiu

rectos m. pl.

1. forma plural de recto

Nom

rectos m. pl.

1. forma plural de recto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreːk.toːs/

Adjectiu

rēctōs

1. acusatiu masculí plural de rēctus