redimo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈði.mo\

Americà: alt /reˈdi.mo/, baix \reˈði.mo\

• Rimes: -imo

Verb

redimo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb redimir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛ.dɪ.moː/
• Etimologia: Del prefix red- i ‎emō.

Verb

redimō ‎(1a present^?), redimis ‎(2a present), redimere ‎(infinitiu), redēmī ‎(perfet), redēmptum ‎(supí)

1. redimir, pagar, rescatar, comprar

   «redimere captivos ab hoste» (Monumenta Germaniae Historica, VII.4)

   pagar a l'enemic el rescat pels captius

   redimere pacem annuo tributo

   comprar la pau per un tribut anual

2. meritar, adquirir

   «auro redimere jus sepulcri» (Ovidi, Metamorfosis 13, 472)

   adquirir a preu d'or una sepultura

3. salvar, redimir

   «redimere aliquem suo sanguine ab Acheronte» (Cornelius Nepos, De virus ilustribus: Dion, 10. 2)

   salvar de la mort a preu de la seva sang