regulo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): central /rəˈɣu.ɫu/, occidental /reˈɣu.ɫo/
  • Rimes: -ulo

Verb

regulo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de regular.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb regular.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb regular.

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·gu·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (egloru)
Remove ads

Castellà

Peninsular: \reˈɣu.lo\
Americà: alt /reˈɡu.lo/, baix \reˈɣu.lo\

Verb

regulo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb regular

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads