reixa

Rimes: -ejʃa
Etimologia: Del llatí regia ‎(«reixa del presbiteri, porta de l’església») amb influència de l’àrab رِيشَة ‎(rīša, «barreta»), de porta regia ‎(«porta règia»), segle XII.

reixa f. ‎(plural reixes)

Entramat de barres de ferro que es col·loca en una obertura per a evitar que s'hi pugui passar.
«Pere Julià de Castelló d'Empúries que el 1320 rebé l'encàrrec d'obrar les reixes de la Capella del bisbe de Girona, a 52 sous el quintar.» (José Gudiol, Nocions d'arqueología sagrada catalana, 1931, pàgina 565)
(pàdel) Conjunt de barres metàl·liques enllaçades formant cel·les quadrangulars o romboidals de 4,5 a 5,75 cm de diagonal, que s'afegeix a les parets i a la part de les bandes sense paret fins a completar una altura total de 4 m al llarg de tot el perímetre.

Català