remig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈmit͡ʃ/, occidental /reˈmit͡ʃ/
• Rimes: -itʃ
• Etimologia: Del llatí remigium ‎(«banc de remers»), amb influència de mig en lloc de l’evolució *remeig, de remex ‎(«remer»), de remus ‎(«rem»).

Nom

remig m. ‎(plural remigs o remitjos)

1. Espai entre bancades de remers ocupat per la tripulació forçada.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: remiche ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mig (2)
• Anagrames: emigr, gemir, girem, gremi, migre, règim

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC