renitent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.niˈten/
	balear /rə.niˈtent/, /rə.niˈten/
Occidental:	nord-occidental /re.niˈten/
	valencià /re.niˈtent/, /re.niˈten/

• Rimes: -ent
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

renitent inv. ‎(plural renitents)

1. Que resisteix.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: terco ^(es), renitente ^(es)
• Llatí: reluctans ^(la), retrectans ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ni·tent (3)
• Anagrames: entretín, internet, Internet, retenint

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.