repel

Potser volíeu: repèl

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈpɛɫ/
	balear /rəˈpəɫ/, /rəˈpɛɫ/
Occidental:	/reˈpɛɫ/

• Rimes: -ɛl
• Etimologia: Del prefix re- i pèl, per haplologia del prefix rere- i associació entre pell i pèl, segle XIII.

Nom

repel m. ‎(plural repels)

1. Fibra despresa de la superfície.
2. (antic, nord-occidental, valencià septentrional) repeló

Variants

• repèl (grafia obsoleta)

Derivats

• a repel

Traduccions

Traduccions

• Anglès: snag ^(en)
• Castellà: repelo ^(es) m.
• Francès: fibre ^(fr) f.
• Italià: scheggia ^(it) f.

Verb

repel

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de repelar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pel (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC