revenge

Català

Verb

revenge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de revenjar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb revenjar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb revenjar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb revenjar-se.

Variants

• [1] revenjo, revengi, revenj
• [2] revengi
• [3] revengi
• [4] revengi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ven·ge (3)
• Anagrama: revegen

Anglès

• Pronúncia: /rɪˈvendʒ/
• Etimologia: Del francès antic revenchier.

Nom

revenge ‎(normalment incomptable, plural revenges)

1. venjança

Relacionats

• avenge

Miscel·lània

• Síl·labes: re·venge (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre revenge
• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre revenge