revenja

Potser volíeu: revenjà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /rəˈβɛɲ.ʒə/, balear /rəˈvɛɲ.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /reˈβeɲ.d͡ʒa/
	valencià /reˈveɲ.d͡ʒa/, /reˈβeɲ.d͡ʒa/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /rəˈβeɲ.ʒə/
	balear /rəˈveɲ.ʒə/, /rəˈvɛɲ.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /reˈβeɲ.d͡ʒa/
	valencià /reˈveɲ.d͡ʒa/, /reˈβeɲ.d͡ʒa/

• Etimologia: De revenjar-se, segle XIX.

Nom

revenja f. ‎(plural revenges)

1. Sinònim de venjança.

Verb

revenja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de revenjar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb revenjar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ven·ja (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB