robaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roˈβa.jɛ/, /roˈβa.je/

Verb

robaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de robar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] robava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de robar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] robava.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ba·ia (3)
• Anagrames: aboiar, boiara, boiarà, obraia