roble

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈro.βle\

Americà: alt /ˈro.ble/, baix \ˈro.βle\

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del castellà antic robre, del llatí robur.

Nom

roble m. ‎(plural robles)

1. roure

Verb

roble

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb roblar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb roblar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb roblar

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ble (2)
• Anagrames: reblo, rebló, rebol

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre roble