rompa

Català

Verb

rompa

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rompre.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rompre.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rompre.

Variants

• [1] rompi
• [2] rompi
• [3] rompi

Miscel·lània

• Síl·labes: rom·pa (2)
• Anagrames: ampro, Pomar, pro-am

Italià

Verb

rompa

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de rompere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de rompere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de rompere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de rompere