roncaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋˈka.jɛ/, /roŋˈka.je/

Verb

roncaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] roncava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] roncava.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca·ia (3)
• Anagrames: acaroni, acaroní, cairona, caironà, incoara, incoarà, nocaria, ocarina