roncaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruŋˈka.ɾən/, occidental /roŋˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

roncaren

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de roncar.

   [Ells/elles/vostès] roncaren o van/varen roncar.

2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma valenciana: [ells/elles/vostès] ronquessin, ronquessen, roncassen, roncassin o roncaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca·ren (3)
• Anagrames: conraren, cornaren