ronquege

Català

Verb

ronquege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ronquejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ronquejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ronquejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ronquejar.

Variants

• [1] ronquejo, ronquegi, ronqueig
• [2] ronquegi
• [3] ronquegi
• [4] ronquegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·que·ge (3)
• Anagrama: orquegen