ronquem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ruŋˈkɛm/
balear /roŋˈkəm/, /ruŋˈkɛm/
Occidental: /roŋˈkem/

Verb

ronquem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de roncar.
    [Nosaltres] ronquem o roncam.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que nosaltres] ronquem.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb roncar.
    Ronquem [nosaltres].

Miscel·lània

  • Síl·labes: ron·quem (2)
  • Heterograma de 7 lletres (emnoqru)
  • Anagrama: morquen
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads