roquet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈkɛt/
	balear /roˈkət/, /ruˈkɛt/
Occidental:	/roˈket/

• Rimes: -ɛt
• Homòfon: ruquet ‎(diminutiu de ruc)
• Etimologia: Del llatí *rocus ‎(«gec») i el sufix -et, del fràncic *rokk, del protogermànic *rukkaz ‎(«hàbit, gec, túnica»).

Nom

roquet m. ‎(plural roquets)

1. Sobrepellís amb mànegues ajustades o amples en punta.

Traduccions

Sobrepellís

• Alemany: Rochett ^(de)
• Anglès: rochet ^(en)
• Asturià: roquete ^(ast)
• Castellà: roquete ^(es), giraldete ^(es) (sense mànigues)
• Coreà: 소백의 ^(ko) ‎(sobaegui)
• Francès: rochet ^(fr)
• Ido: rocheto ^(io)
• Italià: rocchetto ^(it)
• Kazakh: роше ^(kk) ‎(roşe/roixe)
• Llatí: supparus ^(la)
• Neerlandès: rochet ^(nl)
• Polonès: rokieta ^(pl)
• Rus: роше ^(ru) ‎(roixe)
• Suec: rochett ^(sv)
• Txec: rocheta ^(cs)
• Ucraïnès: рочетто ^(uk) ‎(rotxetto)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·quet (2)
• Heterograma de 6 lletres (eoqrtu)
• Anagrama: torque

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 521.