rostigueren

Català

Verb

rostigueren

1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de rostir.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ros·ti·gue·ren (4)
• Anagrames: interrogues, interrogués, sortigueren