rostires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rusˈti.ɾəs/
	balear /rosˈti.ɾəs/, /rusˈti.ɾəs/
Occidental:	/rosˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

rostires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rostir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ros·ti·res (3)
• Anagrames: retrossi, retrossí, rostir-se, sortir-se, sortires, torressi