rotund

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈtun/
	balear /roˈtunt/, /ruˈtun/
Occidental:	nord-occidental /roˈtun/
	valencià /roˈtunt/, /roˈtun/

• Rimes: -unt
• Etimologia: Del llatí rotundus ‎(«de forma arrodonida»), segle XX, de rota ‎(«roda»). Doblet del patrimonial rodó i de rotonda via l’italià.

Adjectiu

rotund m. ‎(femení rotunda, plural masculí rotunds, plural femení rotundes)

1. rodó
2. Terminant, sense vacil·lacions.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: categorical ^(en)
• Castellà: rotundo ^(es)
• Francès: catégorique ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·tund (2)
• Heterograma de 6 lletres (dnortu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC