rovinyar

Caló català

• Pronúncia: /ru.biˈɲa/
• Etimologia: Del romaní rovel.

Verb

rovinyar ‎(rrubinjá)

1. plorar

Variants

• llovinyar ‎(ljubinjá), llovar ‎(ljubá), *uribinyâ (arcaic, Vallmitjana)

Conjugació

	man	tuquis	ell/ella	nosaltros	vosaltros	ellos/elles
present d’ind.			rovinya (rrubínja), rovinyela (rrubinjélə)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33