rumiaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.miˈa.ɾən/, occidental /ru.miˈa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

rumiaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de rumiar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar.

Variants

• [2] rumieguessen, rumiessin, rumiessen, rumiassin, rumiassen

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·a·ren (4)
• Anagrames: arruïnem, murarien, ruminaré, runaríem