ruquege

Català

Verb

ruquege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ruquejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ruquejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ruquejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ruquejar.

Variants

• [1] ruquejo, ruquegi, ruqueig
• [2] ruquegi
• [3] ruquegi
• [4] ruquegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·que·ge (3)