rutile

Català

Verb

rutile

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rutilar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rutilar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rutilar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rutilar.

Variants

• [1] rutilo, rutili, rutil
• [2] rutili
• [3] rutili
• [4] rutili

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ti·le (3)
• Heterograma de 6 lletres (eilrtu)