sacerdot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.sərˈdɔt/^ⓘ, occidental /sa.seɾˈðɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del llatí sacerdos, format per sacer ‎(«sagrat») i l'arrel indoeuropea *dhō- ‎(«fer»), segle XIV.

Nom

sacerdot m. ‎(plural sacerdots, femení sacerdotessa)

1. Persona encarregada de dur a terme les cerimònies sagrades.

Sinònims

• (catolicisme) capellà, clergue, ministre de l'església, mossèn, rector

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: priester ^(af)
• Albanès: prift ^(sq) m.
• Anglès: priest ^(en)
• Àrab: قِسِّيس‎ ^(ar) m.
• Armeni: քահանա ^(hy) ‎(kahanà)
• Basc: apaiz ^(eu)
• Belarús: свята́р ^(be) m. ‎(sviatar)
• Bengalí: যাজক ^(bn)
• Birmà: ရဟန်း ^(my)
• Bretó: beleg ^(br) m.
• Búlgar: свеще́ник ^(bg) m. ‎(svextènik)
• Castellà: sacerdote ^(es)
• Cors: preti ^(co) m.
• Esperanto: pastro ^(eo)
• Francès: prêtre ^(fr)
• Italià: sacerdote ^(it)
• Letó: priesteris ^(lv) m.
• Lituà: kunigas ^(lt) m.
• Maltès: qassis ^(mt) m.
• Mongol: санваартан ^(mn)
• Neerlandès: priester ^(nl) m.
• Noruec: prest ^(no) m.
• Romaní: raśaj ^(rom) m.
• Txec: kněz ^(cs) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·cer·dot (3)
• Heterograma de 8 lletres (acdeorst)
• Anagrames: atordesc, escardot, torcades

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot