salm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaɫm/
• Rimes: -alm
• Etimologia: Variant de psalm, del llatí psalmus, del grec antic ψαλμός ‎(psalmós, «so emès tocant un instrument de corda amb els dits»), segle XIV.

Nom

salm m. ‎(plural salms)

1. Himne o càntic que conté lloances de Déu.

Compostos i expressions

• Dir els salms al revés: queixar-se entre dents; renegar.

Derivats

• salmejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: psalm ^(es)
• Asturià: salmu ^(ast)
• Castellà: salmo ^(es)
• Llatí: psalmus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: lams, mals

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot