san

Català

Verb

san

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sanar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ans ^(alfagrama), nas ^(revers)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton)

Peninsular: septentrional /san/, meridional \saŋ\

Americà: alt /san/, baix \saŋ\, austral /san/

Adjectiu

san m.

1. forma apocopada de santo

Notes

Usat davant noms propis excepte el que comencen per To i Do.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /t͡san/

Nom propi

san • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats

• unisan ‎()