sangonent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səŋ.ɡuˈnen/
	balear /səŋ.ɡoˈnent/, /səŋ.ɡuˈnen/
Occidental:	nord-occidental /saŋ.ɡoˈnen/
	valencià /saŋ.ɡoˈnent/, /saŋ.ɡoˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí tardà sanguĭnentus, segle XV.

Adjectiu

sangonent inv. ‎(plural sangonents)

1. sagnant (que sagna)
2. sagnant (en què es vessa sang)

   «Si es resol el problema serbi segons les directrius novelles i definitives de l'ordre internacional, les justes reivindicacions hel·lèniques restaran "ipso facto" resoltes: si Itàlia, però, no s'ajup a les més estrictes cobejances dels sud-eslaus, el problema nacionalista de Grècia restarà balder i a l'hora menys pensada haurem de presenciar un sangonent conflicte entre Itàlia d'un costat i els pobles occidentals de la península balcànica de l'altre.» (Pere Màrtir Bordoy-Torrents, Els pobles de l'Orient, 1919)

Variants

• sangonenta f. (no normatiu)
• sangonant, sanguent

Derivats

• sangonentment

Miscel·lània

• Síl·labes: san·go·nent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot