sarau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈɾaw/, occidental /saˈɾaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del castellà sarao, segle XVIII, del galaicoportuguès sarão, de l'adverbi llatí sero ‎(«cap al vespre»).

Nom

sarau m. ‎(plural saraus)

1. Ball o convit amb música entre persones de distinció, generalment celebrat cap al vespre.
2. Renyina, baralla.

Sinònims

• ball, dansa

Compostos i expressions

1. sarau de màscara: el sarau de persones amb careta.
2. sarau particular, caser, casolà: El sarau per a divertir-se entre famílies.

Traduccions

Ball o convit amb música

• Anglès: party ^(es)
• Castellà: sarao ^(es)
• Francès: soirée ^(fr)
• Italià: serata ^(it)
• Llatí: festivum tripudium ^(la)

Renyina, baralla

• Castellà: marimorena ^(es)
• Llatí: rixa ^(la)

Sarau de màscara

• Castellà: máscara ^(es)

Sarau particular

• Castellà: saraguete ^(es)
• Llatí: tripudium ^(la) domesticum

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·rau (2)
• Anagrames: ruasa, saura, suara, suarà, usara, usarà

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.