scio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈskɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *skey- («distingir, separar, discernir»).

Verb

sciō ‎(1a present^?), scīs ‎(2a present), scīre ‎(infinitiu), scīvī ‎(perfet), scītum ‎(supí)

1. saber
2. conèixer carnalment

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.919-922