scribo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈskriː.boː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *skreybʰ-, que va donar en grec σκάριφος ‎(skáriphos).

Verb

scrībō ‎(1a present^?), scrībis ‎(2a present), scrībere ‎(infinitiu), scrīpsi ‎(perfet), scrīptum ‎(supí)

1. marcar, deixar senyal

   Ex.: Ambas ungulis scribentibus genas (traducció:«Les ungles esgarrapen les dues galtes.»)

2. gravar, jo gravo, inscriure,

   Ex.: Scribitur vestris Cynthia corticibus (traducció:«El nom Cynthia està gravat en l'escorça.»)

3. escriure, jo esric

   Ex.: Africanum scribit Cato solitum esse dicere (traducció:«Cato escriu que l'africà acostuma a …»)

Derivats

āscrībō circumscrībō cōnscrībō contrāscrībō dēscrībō dīscrībō exscrībō īnscrībō interscrībō perscrībō postscrībō

praescrībō prōscrībō rescrībō scrīptus subscrībō superscrībō trānscrībō