sede

Potser volíeu: sedé

Català

Verb

sede

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sedar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sedar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sedar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb sedar.

Variants

• [1] sedo, sedi, sed
• [2] sedi
• [3] sedi
• [4] sedi

Miscel·lània

• Síl·labes: se·de (2)
• Anagrames: dees ^(alfagrama), dese, desè, desé

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈse.ðe\

Americà: alt /ˈse.de/, baix \ˈse.ðe\

• Rimes: -ede
• Etimologia:

[1]: del llatí sedes ‎(«seient»).

[2]: De sedar.

Nom

sede f. ‎(plural sedes)

1. seu

Compostos i expressions

• Santa Sede: Santa Seu

Verb

sede

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb sedar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb sedar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·de (2)
• Anagrama: dese

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sede