senassos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /səˈna.sus/
• Etimologia: Plural analògic de *senàs (senars) percebut com a singular.

Adjectiu

senassos inv. pl.

1. (col·loquial, central) Forma alternativa de senars.

   «Després ve el tercer, després el cinquè, i el setè, i el novè, fins que s'hagi acabat la renglera dels senassos.» (Alfons Maseras i Galtés, La intel·ligència de les flors, 1930)

   «Específicament amb els límits geogràfics delimitats pel carrer General Mitre pel costat inferior, la banda dels números senassos del carrer República Argentina pel costat dret, la Ronda de Dalt pel costat superior, i la Av. Tibidabo pel costat esquerre.» (Associació de veïns i amics del Putxet, «Història»)

Derivats

• parells o senassos

Miscel·lània

• Síl·labes: se·nas·sos (3)