sentio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛn.tɪ.oː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sent- ‎(«notar»).

Verb

sentiō ‎(1a present^?), sentīs ‎(2a present), sentīre ‎(infinitiu), sēnsī ‎(perfet), sēnsum ‎(supí)

1. sentir, percebre amb els sentits

   Ex.:Ea quae sentire videmus , (traducció:«Els ésser que percebem amb la vista»)

   Ex.:Varios odores sentire , (traducció:«Sentir diverses olors»)

2. sentir, experimentar un estat anímic

   Ex.: Sentire gaudium , (traducció:«Sentir joia»)

3. opinar, jo opino

   Ex.:quum ego sensissem oportere ... , (traducció:«Quan aporto la meva opinió...»)

Sinònims

• percipiō

Derivats

• assentiō
• consentiō
• dissentiō
• persentiō
• praesentiō
• subsentiō