sentiva

Català

Verb

sentiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sentir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·ti·va (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeinstv)
• Anagrames: avisten, envaïts, enviats, envista, esvaint, esvanit, natives, veïnats

Italià

Verb

sentiva

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de sentire