sigil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/siˈʒiɫ/
Occidental:	nord-occidental /siˈʒiɫ/, valencià /siˈd͡ʒiɫ/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí sigillum ‎(«segell amb què es tancaven les cartes per preservar en secret el seu contingut»), amb posterior influència del terme grec σιγηλός ‎(sigēlós, «silenciós»), segle XIX, doblet del patrimonial segell.

Nom

sigil m. ‎(plural sigils)

1. Precaució amb què es guarda un secret.

Compostos i expressions

• sigil sacramental= Secret de confessió al qual estan obligats els sacerdots catòlics.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stealth ^(en)
• Castellà: sigilo ^(es)
• Francès: secret ^(fr)
• Italià: secretezza ^(it)

Verb

sigil

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sigil·lar.

Variants

• sigil·lo, sigil·li

Miscel·lània

• Síl·labes: si·gil (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot