signo

Potser volíeu: signó

Català

Verb

signo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de signar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb signar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb signar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sig·no (2)
• Anagrama: gosin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈsiɣ.no\

Americà: alt /ˈsiɡ.no/, baix \ˈsiɣ.no\

• Rimes: -iɡno
• Etimologia: Del llatí signum.

Nom

signo m. ‎(plural signos)

1. signe

Relacionats

• signar

Verb

signo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb signar

Miscel·lània

• Síl·labes: sig·no (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre signo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɪ.ŋnoː/

Nom

signō

1. datiu singular de signum
2. ablatiu singular de signum