sija

Català antic

• Etimologia: De çija/cija, de cigia, de cegia, d’origen preromà indoeuropeu desconegut.

Nom

sija f. ‎(plural siges)

1. sitja (cavitat subterrània)
2. avenc

   «¿Són aquestes les promeses que Vós me teniu fetes que negú de la mia casa no cauria en la fonda sija de l' infernat centre?» (Vida de santa Caterina de Sena, s. XV)

Variants

• çija, cija, cigia, cegia

Derivats

• Ensija

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo